El poble de Txecoslovàquia va desplegar accions noviolentes contra la invasió de les tropes soviètiques i del Pacte de Varsòvia el 1968. Com a conseqüència d’aquesta resistència, la invasió soviètica es va allargar durant 8 mesos en lloc de pocs dies, com estava previst inicialment. Txecs i eslovacs van negar a l’agressor tota mena de serveis, menjar, aigua, allotjament i informació.
Ho van fer amb una senzilla instrucció de 10 punts que es va publicar al principal diari. Quan un soldat soviètic volia alguna cosa dels residents se’ls va aconsellar que responguessin: 1. No ho sé. 2. No t’importa. 3. No diguis res. 4. No en tinc. 5. No sé com fer-ho. 6. No n’hi donis. 7. No ho puc fer. 8. No li venguis res. 9. No li mostris res. 10. No facis res.
A tot arreu, les parets dels edificis estaven cobertes amb lemes i cartells pintats a mà. La gent llegia per tot arreu els diaris i fulletons que anaven sortint de les impremtes clandestines, malgrat els esforços de les forces d’ocupació per aturar-ho. Era la imatge d’una ciutat amb uns habitants que estaven absolutament units en una resistència “passiva”, desarmada contra els intrusos aliens.
Allà on algú havia caigut víctima de les bales soviètiques hi havia monuments improvisats amb masses de flors i banderes nacionals. Els rètols dels carrers s’havien retirat o alterat per confondre les forces d’ocupació quan volien anar a detenir algú o ocupar un edifici.
