31 L’aposta de Letònia

El Front Popular Letó el 1990 va fer una crida perquè en cas d’ocupació la població civil s’hauria d’involucrar en una no cooperació total, així com “ignorar les ordres dels atacants, no participar en cap elecció o referèndum, i documentar tots els delictes perpetrats pels atacants”. Va preparar plans per defensar les institucions públiques formant cadenes de gent desarmada al seu voltant. El 1991, el Consell Suprem de Letònia va acordar la creació d’un Centre de Resistència Noviolenta: la defensa civil a Letònia hauria de ser un complement constant de les seves defenses militars, per tal de compensar la seva relativa debilitat militar, millorar l’autoestima dels seus ciutadans i servir com a possible element dissuasiu en cas d’una possible agressió. La Defensa Civil s’utilitzarà: 1) com a mitjà bàsic de defensa en cas que l’exèrcit agressor superi àmpliament el de les unitats militars letones, ja que la defensa militar directa és inútil i fins i tot pot servir de pretext per a repressions violentes contra els civils; 2) com a mitjà addicional de defensa, si està en perill per un agressor les forces del qual són aproximadament iguals a les pròpies; 3) com a mitjà addicional de defensa en cas de cop d’estat.