El Ministeri de Defensa Nacional de Lituània, com hem vist, publicà el gener 2015 un “Manual sobre com preparar-se per a situacions d’emergència i guerra”. Re-introduí la defensa civil noviolenta en l’estratègia de defensa nacional destacant el rol de les institucions estatals, els serveis d’emergència, les forces de seguretat, incloses les mesures per augmentar la seguretat de la població en cas de conflicte armat.
El Manual ofereix detalls sobre les accions que els civils poden emprendre per desafiar l’agressió externa sense armes. El manual il·lustra fins a quin punt el govern lituà s’ha tornat escèptic sobre la capacitat de l’OTAN per fer front a l’amenaça de guerra híbrida externa. Destaca els “198 mètodes noviolents” de Gene Sharp, amb les diferents categories de tàctiques: de protesta i persuasió, de no cooperació i d’intervenció noviolenta.
El Manual, com Sharp plantejava, afirma que “en el cas de la defensa civil, tota la societat esdevé una força de lluita noviolenta”. El manual proposa l’ús de qualsevol de les categories de tàctiques noviolentes en funció de la situació i fomenta la no cooperació organitzada, inclosos els boicots i les campanyes de desobediència en cas d’ocupació.
El Manual aconsella repartir fulletons i premsa clandestina, fer vagues de fam i de “braços caiguts”, no reconèixer les institucions ocupants i no participar-hi, establir una xarxa de portals web que difonguin informació sobre la resistència civil, portar símbols nacionals, quedar-se a casa per “rebre” els invasors amb els carrers i edificis buits, ignorar el toc de queda i “no ajudar els ocupants de cap manera”.
També recomana exercicis d’entrenament —el que podríem anomenar jocs de guerra noviolents— per preparar i practicar la implementació d’aquestes mesures. Segons el Manual, com més gran és la comprensió de les accions noviolentes entre una població general, més ben preparada està la gent per utilitzar-les.
