La defensa civil té més possibilitats d’aconseguir la simpatia, la solidaritat i l’ajuda tècnica i econòmica internacionals que la resistència violenta. Teòricament, no sempre les democràcies decideixen subministrar armament a una part en un conflicte. Les societats democràtiques sovint es mantenen dividides en la qüestió de l’ajuda militar, malgrat si els seus governs finalment aproven aquesta assistència.
En canvi, l’assistència internacional a la defensa civil sovint pot mobilitzar milions de persones a l’estranger. P. ex. la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica als anys 80 que va mobilitzar i unir el públic nord-americà al voltant de la campanya “Sud-àfrica lliure”. Malgrat l’oposició de Reagan, la campanya va portar a l’adopció de les sancions econòmiques pel Congrés dels EUA el 1986.
