No tenim referències de cap estat que disposi d’un sistema de defensa basat exclusivament en accions civils noviolentes amb l’objectiu real de fer front a hipotètiques agressions o invasions amb una estructura institucional i administrativa permanent i estable i, evidentment, finançat des dels pressupostos públics. Però el fracàs dels sistemes de defensa convencionals ens urgeix a plantejar-ho.
Cal constatar que la teoria elaborada sobre models de defensa per accions civils i, sobretot, la seva implementació pràctica és força limitada. Dissenyar un sistema complert de defensa per accions civils per un estat, podem qualificar-lo, al menys, d’inèdit; implica un canvi de paradigma en les polítiques de defensa fins ara aplicades des dels estats. Moltes de les concrecions necessàries només podran fer-se transitant per ell.