En un sistema de defensa per accions civils hi ha dues condicions imprescindibles per fer efectiva i creïble la dissuasió: la cohesió del cos social i territorial a defensar i l’ètica del relat de la relació amb la resta del món. La cohesió s’aconsegueix creant les condicions de pertinença i per tant d’identificació nacional; l’ètica, és que el país busca unes relacions mundials equilibrades.
Aquestes condicions precisen l’aprofundiment en els valors i principis democràtics de justícia universal, igualtat davant la llei i d’oportunitats, així com la solidaritat entre els membres de la comunitat. En aquest sentit l’educació, el sistema de benestar social i el sistema de comunicació social juguen un paper central.
L’ètica del relat de la relació del país amb el món ha d’estar clarament continguda en la constitució de l’estat: la renuncia a la guerra, a l’amenaça i l’ús de la força armada en la resolució de conflictes internacionals però, alhora la contribució activa en la construcció de la pau al món, també en altres àmbits, com els econòmics i els drets dels estrangers, que hauran de ser èticament irreprotxables.
Com la dissuasió pot esdevenir insuficient, el sistema de defensa ha de ser capaç, de la manera més eficaç possible, del que pròpiament és defensar-se: identificar i avaluar els potencials perills i amenaces, prevenir-los, protegir-se’n, mirar de suprimir-los i, si arriba el cas, neutralitzar els atacs, dificultar la invasió, fer inviable l’ocupació i posar-los-hi fi.
