Ja sabem que un sistema de defensa basat en una política noviolenta ha de comptar amb el concurs de tot el teixit social: de les institucions públiques, de les organitzacions civils i de tota la ciutadania. Nogensmenys cal comptar, per inevitable, amb l’existència d’apàtics, neutrals, adversaris i “col·laboracionistes”. Cal saber com fer-hi front sense desencadenar ni justificar arbitràries repressions internes basades en rumors i venjances.