Shanti Sena (exèrcit de pau) és com Gandhi nomenà els voluntaris noviolents de manteniment de la pau (1922), durant els disturbis entre hindús i musulmans. Tot i que Gandhi va demanar crear un “exèrcit de pau” per a la defensa nacional el 1942 -un pla que mai es va intentar, ja que els japonesos no van envair l’Índia-, la idea de Shanti Sena va estar vinculada a la lluita per minimitzar la violència comunitària entre la població.
El 1947, amb la independència, Gandhi va plantejar organitzar un Shanti Sena nacional com a resposta als aldarulls que provocaren la mort de mig milió de persones quan 10 milions foren expulsades de casa seva amb el trencament de l’Índia amb el Pakistan. Gandhi havia convidat uns centenars de col·legues per organitzar el Shanti Sena el febrer de 1948, però a finals de gener, Gandhi va ser assassinat. La trobada no es va celebrar.
Vinoba, el successor espiritual de Gandhi, el 1957 va fundar Shanti Sena per fer front als disturbis que posaven en perill el desenvolupament gandhià. Del 1962 al 1978 Narayan Desai fou el director de Shanti Sena, que va arribar a un màxim de 6.000 membres a mitjans dels anys 1960; eren treballadors regulars del desenvolupament gandhià de les zones rurals, que podien participar en accions quan esclataven disturbis en poblacions properes.
