Moviment contra el Raj Britànic a l’Índia colonial liderat per Abdul Ghaffar Khan. Es va acostar a la All-India Muslim Leage i al Congrés Nacional de l’Índia. Va jugar un important paper en el Moviment d’independència de l’Índia oposant-se a la partició entre Índia i Pakistan. Va arribar a tenir 100.000 membres. Inicialment, estava centrat en la reforma social com un mitjà per millorar l’estat dels paixtus a l’Índia Britànica.
Va patir moltes prohibicions i detencions. Khan va reclutar joves, homes i dones, que s’havien graduat a les seves escoles. Eren voluntaris entrenats i uniformats que prestaven un jurament. Van formar escamots amb oficials i van aprendre la disciplina bàsica d’un exèrcit, en aquest cas noviolent. Els voluntaris anaven als pobles i obrien escoles, ajudaven en projectes de treball i mantenien l’ordre en les accions.
Khan va defensar les protestes noviolentes i va justificar les seves accions en el context islàmic. No va trobar que l’islam i la noviolència fossin incompatibles. El moviment era intrínsecament no sectari, amb musulmans així com alguns membres hindús. En més d’una ocasió en què hindús i sikhs van ser atacats a Peshawar, els camises vermelles de Khan van ajudar a protegir les seves vides i propietats.
