La Guardia Indígena és una xarxa de protecció comunitària formada per dones, homes, nens i nenes que defensen els seus territoris de forma pacífica, protegeixen la seva autonomia i les terres ancestrals. És un cos de seguretat sense armes que des de 1999 patrulla els seus territoris, com una de les formes de resistència a les violències. Posada en marxa per associacions indígenes com el CRIC (Consejo Regional Indígena del Norte del Cauca).
Està al servei dels objectius del CRIC: recuperar i ampliar la terra dels “resguardos”, defensar el territori ancestral i els espais de vida; enfortir els “cabildos” indígenes; fer conèixer les lleis sobre indígenes i exigir la seva aplicació; defensar història, llengua i costums; formar professors indígenes; enfortir empreses comunitàries; recuperar, defensar i protegir els espais de vida en harmonia i equilibri amb la Mare Terra.
La Guardia Indígena fa treballs de vigilància per detectar la presència de guerrilles, paramilitars, narcotraficants o exèrcit en els seus territoris; disposa d’una xarxa de comunicació per a l’alarma si hi ha indicis de grups armats; patrulla en petits grups de motocicletes. Normalment les persones voluntàries que conformen aquest cos de seguretat han rebut formació i han participat en rituals comunitaris. Està formada per milers de persones.
La Guardia Indígena també pot confrontar-se amb els grups armats i l’exèrcit, normalment utilitzant tàctiques d’intimidació per superioritat numèrica i els ha arribat a expulsar diverses vegades del seu territori; també a alliberar persones segrestades i a infants obligats a enrolar-se en grups armats; i, a desmantellar laboratoris clandestins de cocaïna. Veure recent 30’ (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/morir-pels-drets/video/6190763/).
