Gonzalo Arias, especialment en El ejército incruento de mañana, revisa les diferents teories i experiències. Planteja la seva pròpia proposta d’un exèrcit incruent, amb 3 característiques: la voluntarietat (anti-conscripció), la renúncia a les armes letals (anti-armamentisme malbaratador, anti-ecològic i destructor), i, avui en diríem, el feminisme (anti-masclisme).
Un exèrcit incruent de persones voluntàries, amb una disciplina basada en la responsabilitat, provinents: del moviment pacifista i noviolent; de militars decebuts que no veuen la seva contribució violenta a la pau; o, d’antics militants de lluita armada que n’han vist els límits. Un violent, deia Gandhi, pot comprendre millor la noviolència que un covard.
La defensa civil noviolenta és la negativa de tot un poble a col·laborar amb el poder de l’ocupant. Cal formació en lluita noviolenta i evolució de les mentalitats: no abandonem les armes de defensa, les canviem amb la de la força noviolenta de la gent! La població aprèn a defensar-se d’una altra manera, amb actituds i accions que porten la iniciativa. La lluita noviolenta porta la imaginació al poder.
La defensa noviolenta es desmarca del pacifisme que considera que els exèrcits i les armes són les causes de la guerra i que suprimint-los seria la condició suficient per a la pau. No n’hi ha prou en dir no a la guerra, cal crear alternatives de seguretat. No n’hi ha prou amb el desarmament, cal anar al transarmament noviolent
