Es basa en idees poc habituals:
1. no es tracta tan de defensar el territori com de defensar el funcionament de les institucions. La defensa armada es basa en la defensa de les fronteres, si l’enemic ocupa el territori, ja està tot perdut. En canvi per a la defensa noviolenta el territori no és tant important, la veritable lluita comença quan l’enemic ha entrat: cal evitar deixar en les seves mans el govern del país.
2. La principal arma és la desobediència organitzada. Abans cal contra-educar els servidors i dirigents públics, i la ciutadania perquè tinguin el valor de dir “NO” a qui vol donar ordres amb una pistola a la mà. Poden haver-hi morts, la defensa noviolenta no és un joc d’infants ni te garantia d’èxit -com tampoc ho és la defensa armada- però, en general, correrà menys sang que en qualsevol resistència armada.
