ADN-FORMACIÓ
ADN-FORMACIÓ
On som?
Si la guerra no arriba a casa, ja està ara provocant mort i destrucció amb els diners cremats en preparar-la, en la contaminació i el CO2 en fabricar armament i en les necessitats i inversions desateses per a milions de persones per a qui no hi ha pressupostos disponibles!
La guerra mata abans de començar, mata durant les batalles i durant molt de temps quan s’ha acabat!!
M’agradaria equivocar-me… Però així han començat totes les guerres…
Què fer?
La xarxa catalana d’AutoDefensa Noviolenta ofereix formació gratuïta per a joves majors d’edat que vulguin millorar les seves capacitats de lluita noviolenta per defensar els drets humans (laborals, culturals, nacionals, territorials, socials, habitacionals, de gènere, migratoris, ambientals, climàtics…) i per defensar les llibertats contra invasions i ocupacions.
Les persones o grups interessats adreceu-vos a info@lluitanoviolenta.cat abans de l’1 de maig de 2024.
"La guerra a al UE potser no és imminent, però no és impossible" Ursula von der Leyen, Presidenta de la Comissió Europea
Torna el flagell de la guerra?
Els nostres governs diuen que l’amenaça de guerra amb Rússia és total, i que cal preparar-se per defensar-nos d’un atac de Rússia (o perquè Rússia no guanyi a Ucraïna).
I Rússia diu que l’amenaça de l’OTAN és total, i que cal preparar-se per defensar-se d’un atac de l’OTAN (o perquè Ucraïna no guanyi)
I així estem, com en totes les guerres: comencen amb la creació mútua de l’enemic i la por, que amaguen els autoritarismes interns en cada bàndol, !tots units en la defensa nacional!
L’extensió de la por, justifica el rearmament, que alhora incrementa la inseguretat i justifica l’espiral de rearmament, de reclutament voluntari i obligatori.
I com pot ser que no hàgim après res?
La població te memòria curta, atrafegada pel sobreviure i les crisis, pel consumisme i la distracció.
Els governs, els fabricants d’armament, la gran banca i els fons d’inversió tenen memòria llarga i saben que les guerres els hi aporten molts beneficis: més poder = menys dissidència, més influència = més ingressos, més acumulació de capital = més poder, més endeutament = més interessos, més negocis = més valor de les accions; més despesa = més impostos; més guerra = més PIB!
Han après que les guerres són una bona sortida a les crisis: és reactiva l’economia, es redueixen les reivindicacions socials, es redueix l’excedent de població, es baixa el llindar de les necessitats humanes, una part de la població marginada troba sentit a la vida i un ingrés “segur”…
I ja ningú recorda els problemes: la contaminació, ni el canvi climàtic, ni la violència masclista, ni les condicions laborals, ni els preus de l’habitatge, de l’energia o dels aliments… Ja només es parla de seguretat, defensa, pàtria, honor, valentia… i de les morts i destrucció provocades en el camp enemic fins que es rendeixi!
Les guerres comencen quan la diplomàcia falla
Les guerres són evitables si la diplomàcia actua. I quan no actua és perquè una o les dues parts volen la guerra, pels beneficis que hem vist que els hi aporta.
Agredir, envair o ocupar militarment no significa que esclati una guerra. La guerra comença quan la resposta és del mateix ordre: una defensa o un atac militar.
Però podem evitar la guerra?
Podem plantejar una resposta no militar a una agressió, invasió o ocupació?
Podem, prèviament, dissuadir els suposats plans de l’agressió, invasió o ocupació?
Les dissuasions habituals són la nuclear i la d’armament convencional.
També la de les sancions econòmiques o la dels tribunals internacionals.
Aquestes “dissuasions” dels estats no estan evitant la guerra a Ucraïna!
Estem elaborant possibles alternatives ciutadanes a la cursa d’armaments i a les fallides dissuasions:
