Si considerem Catalunya com un país ocupat, ens hem de defensar de:
1. L’Estat espanyol que manté l’ocupació política amb un inalterable marc legal i amb els sistemes financers, judicials i repressius de què disposa.
2. Les transnacionals – incloses les espanyoles i catalanes- que mantenen l’ocupació econòmica i cultural amb el control de les inversions, l’amenaça dels llocs de treball i l’aculturació hispano-globalitzadora…
3. La falta de cohesió social i nacional, els desequilibris de tota mena, que incrementen els conflictes entre sectors de població de procedències, llengües, classes diverses… atiats per les forces de l’Estat espanyol que volen mantenir la unitat pàtria. No sols “és català qui viu i treballa a Catalunya”, sinó que ho és qui també, com a mínim, respecta Catalunya; i, per respectar un país, aquest t’ha de tractar dignament.
