O bé generar desafecció, dissidència interna i desercions massives entre les tropes i els aliats de l’adversari, incloses organitzacions empresarials, religioses i culturals, així com en les seves famílies. O bé, accions de crear confiança, augmentar la fraternització entre locals i tropes de l’adversari, contrarestar la guerra de propaganda de l’adversari i reduir la distància social entre la població d’ambdós bàndols.
L’objectiu final és augmentar el malestar i, finalment, una oposició oberta de la població a les accions del seu govern a l’exterior. Això és més fàcil d’aconseguir si la població atacada manté la disciplina noviolenta. Aquesta estratègia fa molt més difícil per a l’oponent racionalitzar el seu vilipendi a la població atacada i aconseguir el seu suport propi intern a l’agressió a l’exterior.
