En el cas d’una República Catalana, l’única amenaça a la integritat territorial seria la reacció del propi Estat espanyol i de les seves Forces Armades. Cap altre país veí suposaria una amenaça a tenir en compte, excepte si eixamplem el veïnatge als enemics de l’OTAN, en cas de que la República Catalana n’hi formés part.
Per fer front a l’amenaça de les Forces Armades Espanyoles, una Catalunya independent (o en procés de ser reconeguda) no tindria cap possibilitat d’enfrontar-s’hi amb èxit ja que no disposaria d’una força armada pròpia i que, en tot cas, aquesta seria impossible de crear amb capacitat efectiva defensiva sense que passessin bastants anys.
Per tant, l’única via realista de defensar-se d’una amenaça militar durant el procés o després de la independència és haver creat una força ciutadana noviolenta prou organitzada per aplicar les possibilitats dissuasives i resistents de la via Civil de Defensa Noviolenta; creació possible ara, dins un marc legal que no ho tindrà tan fàcil d’impedir com si fos, òbviament, la creació d’una força de lluita armada.
Posar les bases d’una via Civil de Defensa Noviolenta, impulsant com veurem, grups d’AutoDefensa Noviolenta, necessita pocs diners i té menys riscos que altres vies, en ser una autodefensa sense armes ni cap ús de la violència. Enfocada a la defensa d’agressions contra drets humans, polítics, socials, ambientals és, alhora, una eina per enfortir la cohesió social, condició bàsica per a l’èxit de qualsevol Defensa Noviolenta.
