Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars?. Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts?; quan tanta gent les pateix directament o les patim indirectament? #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Què fer quan som atacades, envaïdes, ocupades? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals.. també militars. #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Diem No a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars... Diem Sí als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional... però també, i fins ara no s’ha fet,  als sistemes civils d’autodefensa noviolenta!. La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. #ADNcatTambé ho pots seguir ...

Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció? Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals. Però, com veurem, espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents. #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Que quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres... la invasió trontolla. En els casos més coneguts, l’ocupació nazi de Dinamarca 1940 o la invasió de Txecoslovàquia 1968, és reduí la destrucció, s’afeblí la motivació de les tropes i decaigué la rendibilitat esperada de l’ocupant. #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència!. #ADNcatTambé ho pots seguir ...

L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte. Per contra, la dissuasió nuclear no impedeix les guerres i augmenta el perill -per accident o per ús embogit- de provocar un holocaust inimaginable, és a dir, el fracàs absolut dels suposats objectius de la legítima defensa. #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. Ara és l’hora d’organitzar-nos. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits). #ADNcatTambé ho pots seguir  a

Els estats tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Alguns més democràtics organitzen la població en protecció civil com a sistema complementari a la defensa armada. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida. #ADNcatTambé ho pots seguir  a

És més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris d’ingressos, de consum, de recursos, de possibilitats... entre la població ni d’aquesta amb el medi natural. #ADNcat També ho pots seguir  a

Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida, la cohesió social i, alhora, crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada. També ho pots seguir  a

Gran part dels missatges d’aquesta part estan inspirats en l’article de Maciej Bartkowski del 2015 També ho pots seguir  a

Ofereix importants avantatges estratègics a curt i llarg termini respecte a les tradicionals estratègies militars en la defensa de persones, governs i territoris. Aprofita les vulnerabilitats polítiques dels adversaris quan busca maneres de soscavar els pilars essencials -econòmics, polítics, morals- que sostenen l’adversari i la seva maquinària de guerra, alhora que minimitza els costos, danys i morts per a la societat atacada. També ho pots seguir  a

La defensa civil noviolenta pot crear un grau significatiu d'apoderament cívic, d'autoorganització, descentralització i solidaritat cívica, elements necessaris per a una democratització reeixida de la postguerra. “Civil” no només fa referència a que està formada per ciutadans i ciutadanes, gent del poble, treballadors, pagesos, indígenes, etc., sinó que es tracta d'una defensa pacífica, no armada i noviolenta, contraposada a “militar”.També ho pots seguir  a

Depèn de la planificació organitzativa, d'una associació efectiva entre les organitzacions públiques i cíviques, així com amb la gent implicada en l’aplicació d'estratègies noviolentes. En contrast amb la resistència popular armada violenta, que està en mans d’un nombre limitat, normalment, d'homes que operen en una xarxa de guerrilla clandestina, la resistència noviolenta pot mobilitzar i implicar tota la societat. També ho pots seguir  a

Tothom pot participar en actes oberts o discrets de no cooperació, de desobediència i de negativa a acceptar l'autoritat de l'adversari repressor o invasor. Accions noviolentes de tota mena poden mobilitzar molts més milers, potser milions de persones del que mai podria la resistència armada, aportant-hi un poder real, potent i fort a la defensa contra la invasió i a la resistència contra l‘ocupació.També ho pots seguir  a

La “població” s'ha d'entendre com la ciutadania en general i les organitzacions del país atacat, així com també la ciutadania i les organitzacions del país de la força armada invasora; també les xarxes i col·lectius cívics d'altres països a qui segons els missatges que reben tenen la capacitat de donar el seu suport, a un costat o l'altre. La defensa noviolenta ha de buscar el suport d’aquests tres tipus de població.També ho pots seguir  a

El Ministeri de Defensa de Lituània, com veurem amb més detall, va publicar el 2015 un manual perquè el poble lituà l'utilitzi en cas d'una invasió estrangera. Assenyala que la ciutadania pot resistir l'agressió contra el seu país no només mitjançant la lluita armada. La defensa civil o la resistència civil noviolenta és una altra forma d’implicació de la ciutadania front a les agressions.També ho pots seguir  a

L’ocupació de Dinamarca i Holanda va esdevenir un gran repte per a l'exèrcit alemany quan la població va recórrer a la resistència noviolenta per defensar-se. Els nazis alemanys eren experts en violència i havien estat entrenats per fer front i derrotar als oponents que utilitzaven aquest mètode, amb l’exèrcit o amb guerrilles. Però altres formes de resistència civils i noviolentes els van desconcertar.També ho pots seguir  a

Quan la resistència danesa esdevenia violenta els nazis alemanys s’alleujaven perquè sabien com actuar i també quan les formes noviolentes es barrejaven amb l'acció guerrillera, perquè així podien justificar la combinació d'una acció repressiva dràstica i cruenta contra ambdues formes de resistència, alhora, violenta i noviolenta. També ho pots seguir  a

En la defensa civil noviolenta ideal tota la població, incloses les seves institucions, xarxes i agrupacions formals i informals, formen part de la força de resistència i defensa. Aquesta força a més del desplegament d'estratègies de comunicació i d’operacions psicològiques, fa una guerra quotidiana de no cooperació i desobediència dirigida contra l'agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural.També ho pots seguir  a

Aquesta no cooperació total fa que qualsevol invasió o, posteriorment, ocupació sigui insostenible a llarg termini per a l’atacant. La defensa civil nacional pretén augmentar els costos per a l'invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l'autoorganització de la societat combatent que es defensa.També ho pots seguir  a

En el seu nucli essencial, la defensa civil noviolenta nacional és una lluita política realitzada amb mitjans polítics, socials, econòmics, culturals... a través de xarxes locals i nacionals de civils, xarxes flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita noviolenta disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible.També ho pots seguir  a

En la història dels conflictes armats violents estem re-descobrint exemples encoratjadors i sorprenents de defensa civil i de resistència noviolenta contra adversaris estrangers militarment molt més poderosos. L'adversari invasor, que basa la seva fortalesa en la violència militar, prefereix enfrontar-se als defensors batallant amb armes letals on sap que té un clar avantatge sobre el contrincant. També ho pots seguir  a

L’invasor un cop desafiat amb la resposta asimètrica de les accions noviolentes massives de desobediència i no cooperació, dubta i ha de reaccionar improvisadament als esdeveniments en lloc de poder portar la iniciativa: perd un temps i uns recursos preciosos en haver d’ajustar tàctiques i estratègies al camp de batalla polític i econòmic menys favorable i gens habitual per als militars.També ho pots seguir  a

En la 2a Guerra Mundial, els danesos, com hem dit, van llançar una campanya de no cooperació total amb els ocupants nazis. Aquest tipus de resistència va ajudar els danesos a adonar-se que sí podien fer alguna cosa per afrontar un adversari molt més fort i brutal. També els va fer més solidaris i el va ajudar a crear sistemes d'informació i comunicació; i a salvar moltes vides. La població danesa feu nombroses vagues, de “braços caiguts” o de “tornar a casa d'hora”, així com boicots,...

El poble de Txecoslovàquia va desplegar accions noviolentes contra la invasió de les tropes soviètiques i del Pacte de Varsòvia el 1968. Com a conseqüència d'aquesta resistència, la invasió soviètica es va allargar durant 8 mesos en lloc de pocs dies, com estava previst inicialment. Txecs i eslovacs van negar a l'agressor tota mena de serveis, menjar, aigua, allotjament i informació. Ho van fer amb una senzilla instrucció de 10 punts que es va publicar al principal diari. Quan un soldat...

Aquesta estratègia de resistència civil no va expulsar ni va derrotar l'exèrcit soviètic, encara que la resistència armada tampoc ho hauria fet. En canvi, l'estratègia “d’aïllar socialment els invasors i negar-los l'ús rendible dels recursos nacionals: personal, tecnologia i béns", va frustrar significativament els plans d'ocupació dels soviètics. El pla inicial de les tropes invasores del Pacte de Varsòvia era arrencar el control del país de les mans dels líders comunistes reformistes...

Tant a Dinamarca com a Txecoslovàquia la defensa civil va protegir els civils i el país millor que qualsevol resistència armada. Malgrat aquests èxits – certament relatius-, la idea mai va guanyar força al militaritzat Occident durant la Guerra Freda. Tanmateix, va tenir un breu renaixement immediatament després del final de la Guerra Freda especialment en les Repúbliques Bàltiques pel context de la seva independència.També ho pots seguir  a

Els Estats bàltics el 1990, amb l’experiència del procés d’independència, es van plantejar adoptar estratègies civils noviolentes en la defensa nacional, ja que reconeixien que les seves capacitats militars convencionals eren insignificants en comparació amb les de Rússia i que, si arribava la guerra, l'ocupació seria inevitable. Per tant, aquests països van dissenyar plans per a la resistència total dels ciutadans.També ho pots seguir  a

Després del referèndum d’independència (1991), el Consell Suprem de Lituània va regular les accions de la ciutadania i les institucions en cas d'ocupació soviètica. Demanava l'adhesió "als principis de desobediència, resistència noviolenta i no cooperació política i social com a mitjà principal de lluita per a la independència". I un decret va establir la Comissió de Defensa Psicològica i Resistència Civil al Departament de Defensa.També ho pots seguir  a

El Front Popular Letó el 1990 va fer una crida perquè en cas d'ocupació la població civil s’hauria d’involucrar en una no cooperació total, així com “ignorar les ordres dels atacants, no participar en cap elecció o referèndum, i documentar tots els delictes perpetrats pels atacants”. Va preparar plans per defensar les institucions públiques formant cadenes de gent desarmada al seu voltant. El 1991, el Consell Suprem de Letònia va acordar la creació d'un Centre de Resistència Noviolenta: la...

El 1991, els funcionaris d'Estònia van idear el pla "Desobediència civil" que aconsellava el poble a: ” tractar totes les ordres que contradiguin la llei estoniana com a il·legítimes; dur a terme una estricta desobediència i no cooperació amb tots els intents soviètics d'enfortir el control; negar-se a subministrar informació vital a les autoritats soviètiques i, quan sigui necessari, eliminar noms de carrers, senyals de trànsit, números de casa...”. “no deixar-ser provocar a fer accions...

Fracassat el cop d'estat a Moscou, l’agost’91, Letònia i Estònia van abandonar la defensa nacional de base civil. Lituània va continuar-la i el 96 adoptà la Llei sobre seguretat nacional: "en cas d'assalt, els ciutadans i les seves estructures auto activades hauran d'emprendre accions de protecció civil -resistència noviolenta, desobediència i no col·laboració amb l'administració il·legal-, així com la resistència armada.”També ho pots seguir  a

El 2004, Lituània, amb els altres 2 estats bàltics i 4 països d'Europa central, es va unir a l'OTAN i el fet va crear la percepció que, l’asimetria entre la força armada lituana i el seu probable enemic a l'est, ja no era rellevant. El 2005, l'estratègia de defensa civil es retirà de la llei de seguretat nacional de Lituània. Així l'OTAN va matar l'interès per les estratègies no militars i noviolentes de defensa civil en els Estats Bàltics.També ho pots seguir  a

El Ministeri de Defensa Nacional de Lituània, com hem vist, publicà el gener 2015 un “Manual sobre com preparar-se per a situacions d'emergència i guerra”. Re-introduí la defensa civil noviolenta en l'estratègia de defensa nacional destacant el rol de les institucions estatals, els serveis d'emergència, les forces de seguretat, incloses les mesures per augmentar la seguretat de la població en cas de conflicte armat. El Manual ofereix detalls sobre les accions que els civils poden emprendre per...

El 1923, les tropes franceses i belgues van ocupar el Ruhr miner i industrial en resposta al fracàs de la república de Weimar per fer front a les reparacions de guerra acordades a Versalles. Les opinions de les societats francesa i belga sobre la invasió van canviar gradualment, però significativament, a mesura que es va fer evident l'efecte de la postura noviolenta de la població alemanya del Ruhr. Milers de francesos van anar al Ruhr com a soldats o civils i es van convertir en advocats dels...

Alguns palestins intenten arribar als activistes israelians que s'oposen a les polítiques d'ocupació del govern israelià, però els seus esforços per guanyar-se una part de la societat israeliana es veuen soscavats per la violència d’altres grups palestins. En aquests casos, l'estratègia noviolenta es basa en reduir la distància social entre la societat que es defensa i la població que viu en el règim que ataca aquesta societat.També ho pots seguir  a

La defensa civil té més possibilitats d'aconseguir la simpatia, la solidaritat i l’ajuda tècnica i econòmica internacionals que la resistència violenta. Teòricament, no sempre les democràcies decideixen subministrar armament a una part en un conflicte. Les societats democràtiques sovint es mantenen dividides en la qüestió de l'ajuda militar, malgrat si els seus governs finalment aproven aquesta assistència. En canvi, l'assistència internacional a la defensa civil sovint pot mobilitzar milions...

Molts dels exemples històrics de resistència i defensa civil han estat improvisats davant la impossibilitat d’enfrontar-se militarment a una força armada molt superior i amb l’objectiu d’evitar el màxim de morts, de ferits i de destrucció. L’èxit, sempre relatiu i temporal, ha estat major quan govern i població han sumat capacitats per fer front a la invasió i a l’ocupació. Llevat de Lituània, cap estat europeu ha apostat per la Defensa Civil Noviolenta, ni sembla estar disposat a fer-ho, i...

Si quasi cap Estat amb exèrcit no té interès en avançar vers una defensa civil noviolenta, només les nacions sense estat i sense exèrcit tenen en la via civil de defensa noviolenta una doble oportunitat: millorar les capacitats de la població per aconseguir la independència i, un cop aconseguida, poder defensar-la sense haver de recórrer a la lenta, costosa i perillosa creació i manteniment d’un exèrcit armat ni a l’entrada en una aliança militar.També ho pots seguir  a

Catalunya, si aconseguís la independència amb la força noviolenta de la gent (té una altra via?) hauria de defensar-la amb aquesta mateixa força. Però aquesta força noviolenta, només ho pot ser si, ja des d’ara s’organitza per aquests dos objectius. Com veurem, la proposta de crear agrupacions territorials d’AutoDefensa Noviolenta és un pas pel primer objectiu que, amb la independència, serien la base d’una Defensa Civil Noviolenta Catalana. També ho pots seguir  a

Si considerem Catalunya com un país ocupat, ens hem de defensar de: 1. L’Estat espanyol que manté l’ocupació política amb un inalterable marc legal i amb els sistemes financers, judicials i repressius de què disposa. 2. Les transnacionals – incloses les espanyoles i catalanes- que mantenen l’ocupació econòmica i cultural amb el control de les inversions, l’amenaça dels llocs de treball i l’aculturació hispano-globalitzadora... 3. La falta de cohesió social i nacional, els desequilibris de tota...

En el cas d’una República Catalana, l’única amenaça a la integritat territorial seria la reacció del propi Estat espanyol i de les seves Forces Armades. Cap altre país veí suposaria una amenaça a tenir en compte, excepte si eixamplem el veïnatge als enemics de l’OTAN, en cas de que la República Catalana n’hi formés part. Per fer front a l’amenaça de les Forces Armades Espanyoles, una Catalunya independent (o en procés de ser reconeguda) no tindria cap possibilitat d’enfrontar-s’hi amb èxit ja...

L’aportació a la seguretat comuna europea s’ha d’inscriure en la seguretat humana global i, per tant, en nom de la primera no podem participar en polítiques ni operacions que posin en perill la seguretat global, com acostumen a fer alguns estats europeus, amb o sense OTAN. Un país desmilitaritzat, neutral i amb una defensa civil noviolenta a Europa pot ser la millor contribució a la pau i la seguretat global. Si aquesta neutralitat dificultaria el reconeixement de la República Catalana com un...

L’AutoDefensa Noviolenta és una posada en marxa de la via ciutadana de defensa civil. A diferència dels Ministeris de Defensa (de Guerra?) amb polítiques no sols defensives, sinó també violentament ofensives – pel tipus d’armament i d’operacions que fan -, l’AutoDefensa Noviolenta, només pot ser defensiva, només és per protegir les persones, els seus drets, les institucions i el territori on viuen de qualsevol agressió.També ho pots seguir  a

Vol posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta inspirat en les experiències històriques, com les citades, i en les diferents propostes elaborades per Gonzalo Arias (El antigolpe i El ejército incruento de mañana) i Gene Sharp (Defensa civil noviolenta) així com estudis fets a Catalunya, com Un estat segur i en pau, tot ells publicats en gran part per l’Institut Català Internacional per la Pau. #ADNcat És una proposta d’organització ciutadana inspirada en iniciatives com l’Arbre...

Un indicador clau per conèixer el grau de relacions equilibrades en un territori (carrer, barri, poble, ciutat, comarca, nació, continent, món...) és el grau de cohesió social i amb la natura de la gent que hi viu. Una forta cohesió comunitària és el resultat d’un alt grau de necessitats humanes cobertes que fa d’aquest territori un espai força habitable per a tothom, i per, tant, un espai que paga la pena defensar.També ho pots seguir  a

L’ADN de cada territori – del carrer a la ciutat...- contribueix, directament o a través de la pressió política, a que tota persona que hi viu, com a mínim: 1. No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable 2. No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna 3. No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal 4. Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les...

L’ADN empra les capacitats de la via noviolenta: • Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius • Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials • Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats • Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes • Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armadesTambé ho pots seguir  a

La LNV ha de tenir un objectiu equitatiu i veritable, però necessita: • Estratègia: com aconseguirem l’objectiu que volem assolir • Actituds: com suscitem empatia i que molta gent recolzi la causa • Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars • Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin al general • Tècniques: com entrenem i exercim capacitats per dur a terme accions amb èxit.També ho pots seguir  a

• Diàleg: cerquen parlar amb l’adversari sempre, abans, durant i després... • Denúncia: volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris... • No cooperació: cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal... • Desobediència civil: deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos • Creació d’alternatives: mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denunciaTambé ho pots seguir  a

L’ADN s’auto-organitza en petits cercles de persones voluntàries que fan: • Diagnòstic dels desequilibris amb tria del més greu i que alhora puguem resoldre • Pla de resiliència per reduir desequilibris i agressions, començant pels més viables • Formació, entrenament i organització de la via noviolenta • Campanyes noviolentes de defensa i equilibri territorial per aplicar el pla • Coordinació amb altres ADNs per ampliar l’impacte de les campanyesTambé ho pots seguir ...

Cada ADN vetlla per les relacions equilibrades entre els seus membres i assegura la seva participació tant en l’orientació de prioritats com en l’efectivitat de les accions. Cerca l’estima mútua i l’empatia: només defensem allò del que ens sentim formant-ne part. Cada ADN aspira a eixamplar aquesta cerca a tot el país i a tot el món; entén la seva acció com una contribució als equilibris que facin de la Terra un planeta habitable per a tothom.També ho pots seguir  a

Les persones membres d’una ADN es comprometem a signar i fer efectiva la Declaració de compromís i a acollir totes les persones que vulguin assumir-la i a implicar-s’hi. S’organitzen sociocràticament: les persones “associades” busquen fer complementària la implicació participativa tant en la presa deliberativa de decisions, com en l’execució operativa de les mateixes.També ho pots seguir  a

Les ADN s’apleguen en cercles de fins a 7 membres, prenen decisions per consentiment (ningú en contra), inclosa la tria de les persones responsables -secretaria, coordinació i 2 enllaços- sense candidatures prèvies. L’enllaç de cada cercle cap els cercles més interns aporten la visió dels cercles més externs, l’enllaç del cercles interns cap els cercles externs, aporten la coordinació operativa de les decisions preses.També ho pots seguir  a

Organitzar l’ADN no s’improvisa, cal comptar amb persones, organitzacions i xarxes descentralitzades que tenen experiència en lluites noviolentes de defensa del territori, de l’habitatge, de conflictes laborals, ambientals, climàtics, culturals, lingüístics... pels drets humans, socials, nacionals, de les dones, dels migrants; contra l’armament, el deute, el consumisme i els grans desequilibris planetaris. La gent que lluita cada dia per la cohesió social, pel respecte al medi natural, per la...

Per contrarestar una invasió: 1. Impedir o retardar que l'adversari assoleixi els seus objectius immediats. 2. Soscavar la capacitat de l'adversari de continuar la seva invasió. 3. Construir la unitat, la solidaritat cívica i la disciplina, tot organitzant la resistència noviolenta de la ciutadania en cas de disturbis provocats externament o en cas d’invasió i ocupació; 4. Protegir les pràctiques democràtiques mentre duri la lluita.També ho pots seguir  a

Dels exemples històrics podem aprendre diferents tècniques que tenen sentit dins una estratègia clara i pública de defensa civil noviolenta. Tenim un extens recull d’interessants i evocadors exemples de tota mena de lluites noviolentes i de tàctiques. A continuació en destacarem algunes específiques sobre com fer front a invasions.També ho pots seguir  a

Preparar i entrenar la ciutadania per: 1. El desplegament ràpid de persones desarmades per fer "murs humans" que defensin administracions públiques i centres de comunicacions. 2. El bloqueig de vies de ferrocarril, artèries viàries, ports o aeroports per frenar els avenços de l'adversari. 3. La mobilització de milers d'automòbils per obstruir el transport i la circulació de l’adversari i poder arribar als pobles amb informació i ajuda.També ho pots seguir  a

Fomentar la no cooperació cap als usurpadors amb accions de menor risc com les practicades pels danesos i txecoslovacs: vaga de braços caiguts, absència en esdeveniments socials i polítics importants per a l'adversari, portar símbols nacionals, aïllar les forces d'ocupació, dimissions massives en les administracions usurpades, negativa a comprendre instruccions del govern usurpat i a implementar-les amb eficàcia.També ho pots seguir  a

Quan l’ocupant topa amb una no cooperació en sectors clau de la societat i de l’economia, ha d’enfrontar costos enormes per substituir amb personal propi la feina que la no cooperació no està fent, provocant que deixi de ser-li econòmicament rendible. El 1923 al Ruhr, la negativa dels ferroviaris alemanys de transportar carbó a França i Bèlgica obligà a mobilitzar més de 10.000 funcionaris d’aquest dos estats.També ho pots seguir  a

O bé generar desafecció, dissidència interna i desercions massives entre les tropes i els aliats de l'adversari, incloses organitzacions empresarials, religioses i culturals, així com en les seves famílies. O bé, accions de crear confiança, augmentar la fraternització entre locals i tropes de l'adversari, contrarestar la guerra de propaganda de l'adversari i reduir la distància social entre la població d'ambdós bàndols. L'objectiu final és augmentar el malestar i, finalment, una oposició...

El govern que hagi apostat per la Defensa civil noviolenta, pot distribuir un manual com el del Lituània, i organitzar rutinàriament exercicis d'entrenament en què la població civil practiqui aquestes mesures. També pot donar suport a la creació d'una infraestructura de resistència civil que li permeti reforçar les capacitats defensives i contribuir així a fer creïble una estratègia de dissuasió mitjançant una no-cooperació radical.També ho pots seguir  a

El govern que aposti per la Defensa civil ha d’evitar l'ús simultani d'ambdues formes de resistència, noviolenta i violenta: si fos imprescindible, podria aplicar-les en diferents moments del conflicte o bé aplicar-la en llocs diferents. P.ex. la defensa civil s’organitzaria a les ciutats, mentre que l’armada es limitaria a certes zones rurals, per reduir així les baixes civils i la destrucció de les ciutats.També ho pots seguir  a

Promou la democràcia nacional i local i les pràctiques democràtiques. De fet, la defensa civil noviolenta pot produir dividends democràtics importants per als països que l’adopten. Estudis recents han demostrat que la pràctica de la resistència noviolenta va multiplicar per deu les possibilitats d'un resultat democràtic en aquests països cinc anys després del final del conflicte.També ho pots seguir  a

La defensa civil efectiva es basa en xarxes cíviques auto-organitzades i descentralitzades. En aquest sentit, qualsevol suport al desenvolupament d'estratègies nacionals de defensa civil reforçarà al mateix temps la construcció de coalicions, el compromís cívic i la vida associativa de les comunitats locals i regionals¸ inclosa una major solidesa de les institucions de la societat civilTambé ho pots seguir  a

La comunicació i la informació són molt importants per aquest esforç defensiu. Autoritats a tots els nivells de govern han de treballar amb la societat civil per garantir que la informació continuï fluint cap a ells i des d'ells. Les administracions públiques nacional i locals han de tenir un paper crucial en el suport i aplicació de directrius específiques per a les accions noviolentes en cas d'invasió. Tal com els exèrcits diuen, que "cada soldat és un sensor", cada persona ha de recollir...

Les accions noviolentes poden tenir víctimes. L'assassinat de civils desarmats en accions disciplinades de resistència civil pot crear una indignació moral i política, no només entre les tropes de l'adversari, sinó també entre el seu públic i la comunitat internacional. Pot demostrar clarament quin bàndol és violent i quin bàndol es defensa sense armes, reduint la boira de la guerra i l'eficàcia de la propaganda de l'adversari.També ho pots seguir  a

Com hem vist, la defensa civil noviolenta s'ha teoritzat i els seus elements s'han practicat al llarg de nombrosos conflictes durant l'últim segle. Els estats democràtics i seves societats no haurien d’ignorar aquest conjunt de coneixements i pràctiques per millorar la seva defensa i seguretat, i si els ignoren estaran sota sospita d’estar dominats pel corruptor complex político-mediàtic-militar-industrial.També ho pots seguir  a

En cas que un govern consideri que sense una Defensa Civil Noviolenta no podrà aconseguir ni mantenir la sobirania a la que aspira el poble, hi ha propostes que poden facilitar la seva implantació com una de les principals estructures d’estat. Destacarem elements a tenir en compte sobre objectius i estructura orgànica d’una defensa exclusivament per accions civils noviolentes, complementària al sistema interior de seguretatTambé ho pots seguir  a

No tenim referències de cap estat que disposi d’un sistema de defensa basat exclusivament en accions civils noviolentes amb l’objectiu real de fer front a hipotètiques agressions o invasions amb una estructura institucional i administrativa permanent i estable i, evidentment, finançat des dels pressupostos públics. Però el fracàs dels sistemes de defensa convencionals ens urgeix a plantejar-ho. Cal constatar que la teoria elaborada sobre models de defensa per accions civils i, sobretot, la...

Les experiències conegudes no han estat mai substitutòries de l’opció militar, han estat complementàries del sistema militar habitual. Com hem vist, tan sols han existit algunes experiències parcials que amb el temps han anat diluint-se dins del sistema de defensa militar i quedant fonamentalment dedicades a tasques de protecció i emergència civil.També ho pots seguir  a

Malgrat les connexions amb la defensa aquí no entrarem en el disseny dels altres amplis àmbits de protecció de la seguretat humana: assegurar la convivència interior (policia), el control duaner dels límits territorials; la protecció ambiental i custòdia del medi natural i el territori; les emergències, el salvament i la protecció civil; la seguretat alimentària i energètica; la cooperació i solidaritat interculturals.També ho pots seguir  a

Farem una aproximació sobre la construcció d’un sistema de defensa d’iniciativa governamental per accions noviolentes en el context de la construcció de les estructures d’estat per a una Catalunya independent. No entrarem a justificar o discutir la pertinència o no de dotar el futur estat català d’un sistema de defensa d’aquest tipus. Només aportem idees de viabilitat per ajudar a prendre la decisió.També ho pots seguir  a

Qualsevol sistema de defensa nacional té els mateixos objectius “oficials”: protegir i assegurar la vida de la població, preservar la continuïtat de les seves estructures d’administració i mantenir el control efectiu sobre el seu territori. Per aconseguir-los cal establir els objectius de la política de defensa: el primer és disposar d’un sistema de dissuasió que eviti una possible agressió, ocupació o invasió. Però l’aparell mediàtic-polític-militar-industrial europeu amaga sota la política...

En un sistema de defensa per accions civils hi ha dues condicions imprescindibles per fer efectiva i creïble la dissuasió: la cohesió del cos social i territorial a defensar i l’ètica del relat de la relació amb la resta del món. La cohesió s’aconsegueix creant les condicions de pertinença i per tant d’identificació nacional; l’ètica, és que el país busca unes relacions mundials equilibrades. Aquestes condicions precisen l’aprofundiment en els valors i principis democràtics de justícia...

Cal separar les accions noviolentes de tota acció violenta, que serà titllada de ”terrorista”. De no ser així, com mostra l’experiència, qualsevol acció violenta pot deslegitimar la resistència noviolenta del conjunt i produir repressió sobre ambdues. Cal dilucidar la posició a prendre en cada cas davant les accions de sabotatge amb “violència” sobre les coses, que afecten òbviament a persones.També ho pots seguir  a

Com hem vist, existeix ja una important anàlisi de les pràctiques noviolentes històriques i de les estratègies noviolentes aplicades que han conformat un sòlid cos teòric. Cal, però, constatar la necessitat d’aprofundir molt més en la teoria, sobretot per concretar com aplicar-les sense improvisar i de manera sistemàtica des de les institucions de l’estat i les organitzacions ciutadanes, en una societat i un món canviants.  També ho pots seguir  a

Ja sabem que un sistema de defensa basat en una política noviolenta ha de comptar amb el concurs de tot el teixit social: de les institucions públiques, de les organitzacions civils i de tota la ciutadania. Nogensmenys cal comptar, per inevitable, amb l’existència d’apàtics, neutrals, adversaris i “col·laboracionistes”. Cal saber com fer-hi front sense desencadenar ni justificar arbitràries repressions internes basades en rumors i venjances.  També ho pots seguir  a

Malgrat la política de defensa noviolenta se sustenta en les accions civils com a armes principals per fer front a les agressions, ha de disposar d’eines tècniques i d’infraestructures de protecció o defensa incruenta com poden ser tot tipus d’escuts, amagatalls, refugis, sistemes de vigilància i alarma, sistemes de comunicació i contrainformació, tractament de dades, transports alternatius...  També ho pots seguir  a

I, per tant, junt a l’adopció de la defensa per accions civils sembla necessari construir un sector de coneixement, industrial i de serveis per assegurar el desenvolupament tecnològic i la capacitat de subministrament autònoms. I, sobretot, haver construït una economia sobirana en tots els sectors clau i estratègics (alimentació, energia, comunicacions, finances...) que evitin dependències i siguin punts febles per a la seva defensa i seguretat humanes.  També ho pots seguir  a

El comandament de la defensa ha de tenir una estructura jerarquitzada en ares de la seva màxima eficàcia i eficiència. No obstant això, ha de basar-se en la descentralització i l’autonomia territorial i sectorial, tant en la definició de la política com en la realització d’accions. Cal definir els límits competencials i aplicar les dinàmiques de la sociocràcia que permeten complementar l’efectivitat operativa i la legitimitat participativa. Cal diferenciar dos àmbits organitzatius: el polític...

En absència de conflicte els òrgans poden tenir aquestes funcions: vigilància i alerta de perills, riscos i amenaces; anàlisi de la seva aportació a la defensa civil; participació en elaborar plans de contingència en el seu àmbit competencial i mantenir-se en disposició d’actuar en els operatius d’acció que se’ls encomanin. Aquests plans establiran les línies de comandament i funcions dels seus membres. En cas de conflicte, executaran les accions previstes als respectius plans de contingència...

En els darrers 100 anys en destaquem tres: 1. Shanti Sena “exèrcit de pau” plantejat per Gandhi a l’Índia (els seus mètodes noviolents han estat adoptats com veurem, per Peace Brigades International, Nonviolent Peaceforce, Swaraj Peeth); 2. Khudai Khidmatgar (literalment Servents de Déu), també coneguts per “Camises vermelles” dels paixtus musulmans (ex Afghanistan) i, 3. Guàrdia indígena del Cauca a Colòmbia des de fa 23 anys.També ho pots seguir  a

Shanti Sena (exèrcit de pau) és com Gandhi nomenà els voluntaris noviolents de manteniment de la pau (1922), durant els disturbis entre hindús i musulmans. Tot i que Gandhi va demanar crear un “exèrcit de pau” per a la defensa nacional el 1942 -un pla que mai es va intentar, ja que els japonesos no van envair l’Índia-, la idea de Shanti Sena va estar vinculada a la lluita per minimitzar la violència comunitària entre la població. El 1947, amb la independència, Gandhi va plantejar organitzar un...

Algunes d’aquestes regles són: viure sense ira; patir la ira de l'oponent; no prendre represàlies pels atacs o càstigs; sotmetre's voluntàriament a la detenció o a la confiscació de la propietat; no maleir ni jurar; no insultar els oponents; no saludar, ni insultar la bandera del teu oponent; si algú intenta insultar o assaltar al teu oponent, defensa'l (emprant noviolència) amb la teva vida. Com a presoner, comportar-te de manera correcta i obeir els reglaments penitenciaris (excepte els que...

Moviment contra el Raj Britànic a l'Índia colonial liderat per Abdul Ghaffar Khan. Es va acostar a la All-India Muslim Leage i al Congrés Nacional de l'Índia. Va jugar un important paper en el Moviment d’independència de l'Índia oposant-se a la partició entre Índia i Pakistan. Va arribar a tenir 100.000 membres. Inicialment, estava centrat en la reforma social com un mitjà per millorar l'estat dels paixtus a l'Índia Britànica. Va patir moltes prohibicions i detencions. Khan va reclutar joves,...

El jurament de pertinença recollia: prometo servir la humanitat en nom de Déu; abstenir-me de la violència i de venjar-me; perdonar els que m'oprimeixen o em tracten amb crueltat; abstenir-me de participar en odis i baralles i crear enemistats; tractar tots els paixtus com a germans i amics; abstenir-me de costums i pràctiques antisocials; viure una vida senzilla, practicar la virtut i abstenir-me del mal; I el jurament continuava: tenir bon comportament i no portar una vida ociosa; dedicar...

La Guardia Indígena és una xarxa de protecció comunitària formada per dones, homes, nens i nenes que defensen els seus territoris de forma pacífica, protegeixen la seva autonomia i les terres ancestrals. És un cos de seguretat sense armes que des de 1999 patrulla els seus territoris, com una de les formes de resistència a les violències. Posada en marxa per associacions indígenes com el CRIC (Consejo Regional Indígena del Norte del Cauca). Està al servei dels objectius del CRIC: recuperar i...

Ja hem vist diverses iniciatives i experiències que en el segle XX han mostrat la necessitat i la possibilitat d’una defensa civil noviolenta. Inspirats en elles diversos autors han investigat, escrit i formulat propostes en diferents països. Entre ells, Gonzalo Arias. L’any 1977 va fer una recopilació a Defensa armada o Defensa popular Noviolenta. Actualitzada en El antigolpe, 1982 i El ejército incruento de mañana, 1995.També ho pots seguir  a

Gonzalo Arias, especialment en El ejército incruento de mañana, revisa les diferents teories i experiències. Planteja la seva pròpia proposta d’un exèrcit incruent, amb 3 característiques: la voluntarietat (anti-conscripció), la renúncia a les armes letals (anti-armamentisme malbaratador, anti-ecològic i destructor), i, avui en diríem, el feminisme (anti-masclisme). Un exèrcit incruent de persones voluntàries, amb una disciplina basada en la responsabilitat, provinents: del moviment pacifista...

El “transarmament” no és un simple rebuig a les armes letals, sinó un procés d’adopció progressiva de les “armes”, l’organització i les tàctiques de la defensa civil noviolenta i, per tant, una reducció paral·lela de les armes ofensives cap a les armes defensives fins a la seva substitució. La substitució de les armes letals per altres armes, immaterials però també materials: a) comunicació, b) desobediència cívica i c) testimoni. a) Comunicació: la força del govern ocupant es fonamenta en la...

Es basa en idees poc habituals: 1. no es tracta tan de defensar el territori com de defensar el funcionament de les institucions. La defensa armada es basa en la defensa de les fronteres, si l’enemic ocupa el territori, ja està tot perdut. En canvi per a la defensa noviolenta el territori no és tant important, la veritable lluita comença quan l’enemic ha entrat: cal evitar deixar en les seves mans el govern del país. 2. La principal arma és la desobediència organitzada. Abans cal contra-educar...

Les funcions “oficials” dels exèrcits no són sols de defensa del propi territori sinó també d’intervenció, en el millor dels casos, de manteniment de la pau en conflictes en altres contrades. En aquesta funció, des de la perspectiva noviolenta, ja hem citat, inspirades en el Shanti Sena de Gandhi, que s’han posat en marxa vàries iniciatives, com són: Brigades de Pau Internacionals, Forces de pau Nonviolentes i Serveis Civils de Pau.També ho pots seguir  a

Brigades de Pau Internacionals és una organització internacional nascuda el 1981. Brinda protecció a persones que s'enfronten a atacs de diversa índole a causa de la seva activitat en la defensa dels drets humans, fent acompanyament internacional: amb la presència física junt a les persones amenaçades, la creació d'una xarxa de suport internacional, la interlocució amb les autoritats i la difusió d'informació. Fins ara han estat a més de 12 països.També ho pots seguir  a

Noviolent Peaceforce organització nascuda el 2002, té la missió de protegir la població civil en conflictes violents a través d’estratègies desarmades tot construint la pau amb les comunitats locals. NP aposta per una cultura de pau mundial en què els conflictes, dins i entre les comunitats i països, siguin gestionats amb mitjans noviolents. Es guia pels principis de la noviolència, no-partidisme, primacia dels actors locals i acció entre civils.També ho pots seguir  a

Des dels anys 90 en diversos Estats de la UE han sorgit propostes per a la creació de Serveis Civils de Pau (SCP) amb el recolzament de les administracions públiques; amb l’objectiu compartit de millorar la capacitat de la societat civil per intervenir i construir oportunitats de pau en conflictes violents internacionals. El 2012 l’ICIP publicà un informe sobre la viabilitat de l’establiment d’un Servei Civil Català Noviolent per la Pau.També ho pots seguir  a

En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, hem rescatat un conte, El Planeta del foc, que convida grans i petits a reflexionar i a actuar. Si els habitants del planeta blau no ens organitzem per aturar les guerres, aquestes ens faran desaparèixer com a espècie. Compta amb versions i guies didàctiques.També ho pots seguir  a

La vigília de la manifestació de l’11S del 2102 convocada per l’ANC persones del moviment català per la pau – Arcadi Oliveres, Pepe Beunza, Alfons Banda..- van reforçar la crida a favor d’una actitud pacífica i noviolenta no solament en la manifestació sinó en tot el procés endegat vers la sobirania. D’aquest fet sorgí el col·lectiu Pau i Treva que elaborà un manifest presentat el 30 de gener de 2013 i que va rebre més de 4000 suports. El col·lectiu Pau i Treva va endegar el seminari Estat de...

No pot ser que davant la guerra només puguem triar entre recolzar la guerra (amb més armes, més soldats, més pressupost) o voler aturar la guerra (amb manifestacions pel desarmament, crides al diàleg, anàlisis sobre les causes de la guerra). En els darrers 100 anys hi ha prou experiències, estudis i propostes arreu del món per posar les bases d'un Sistema Civil de Defensa Noviolenta com alternativa als Sistemes Militars de Defensa Violenta. Som-hi? Front a una agressió armada, si ens preparem,...